Accueil - L'Empaitada d'Anecs i les Cucanyes: dues tradicions a la Festa Major de Roses

Participació masiva en totes dues celebracions típiques de la Festa

Un any més l’empaitada d’ànecs, organitzada pels Amics de les Festes i Tradicions de Roses, va fer llançar a l'aigua a centenar de rosincs a la recerca del dinar. El dinar és un dir perquè la majoria dels que van tenir la sort o l’habilitat d’agafar un ànec el bescanviava per un obsequi, tot i que podien portar-se'l cap a casa.

Un vaixell que navegava per davant la platja de la Punta els va alliberar al mar amb molta cura per donar el tret de sortida a la recerca d'ànecs. Gent de totes les edats, però principalment joves es van llançar a l'aigua per agafar el seu tresor en forma d'au.

Alguns participants d'aquesta tradició no es ficaven del tot a l'aigua, perquè comprovaven que també podien agafar el seu botí mullant-se només les cames. El motiu és que els ànecs, per instint natural, tendeixen a dirigir-se cap a terra en comptes de tirar mar endins, però quan arriven a la platja els estaven esperants els rosincs amb els braços oberts.

Un cop agafat l'animal els banyistes anaven cap a la carpa ubicada a la sorra per l'organització on es rentava als ànecs amb aigua dolça i s'instruïa als nous propietaris de com agafar l'animal per tenir cura d'ells.

Aquesta tradició, que té el seu origen documentat a principis del segle passat, ha generat als últims anys un xic de polèmica, ja que no està ben vista per tots els vilatans rosincs, sobretot per les associacions de protecció dels animals i d'una força política de la Vila, com Gent del Poble, que va expressar en el últim ple el seu desacord en utilitzar animals per l'entreteniment.

Abans, però de l'empaitada d'ànecs es va celebrar la típica cucanya, que consisteix en travessar un pal que hi ha sobre el mar i agafar un banderola. Fàcil, veritat? Doncs no és tan senzill quan un es troba amb el pal ple de greix, que només amb la mirada ja rellisca. Tot i això, un centenar de rosincs i rosinques de totes les edats ho van intentar, però només una vuitantena va aconseguir agafar la bandera per rebre el corresponent premi.